top of page

Recordo les tardes d’estiu dels anys 90 a una sala del Barcelona Pipa Club, al primer pis d’un edifici de la plaça Reial, on el meu pare m’ensenyava a revelar les fotografies en blanc i negre que feia amb la seva Nikon F2 de 35mm. El següent record que tinc de la fotografia seria deu anys més tard, revelant les fotografies que feia  la meva primera parella, que era estudiant de fotografia,  al sòtan de casa el seus pares. Malgrat jo estigués cursant els meus estudis universitaris en biologia, les hores que em quedaven lliures les passava fotografiant i revelant. El meu primer enamorament em va portar també a estimar la fotografia i amb els anys a fer-ne la meva professió, junt amb la creació audiovisual. Al 2004 vaig creuar l’Atlàntic per treballar en un projecte de documentals de naturalesa que es diu Crittercam, a la National Geographic & Film. Allà ja no es parlava de pel.lícula, així que vaig abandonar el món analògic pel digital, i des d’aleshores, la meva vida ha estat plena de píxels.

Em dedico a explicar històries reals en imatges.  Sé que no és el mateix viure un live, que veure’l, però aquí està el nostre gran repte, transportar a l’espectador i aconseguir que s’emocioni. Les emocions ens fan moure.

El meu dia a dia és molt eclèctic, de vegades estic fotografiant regates internacionals sobre una llanxa pel mediterrani, altres a teatres, congressos, museus, sales d’assaig o laboratoris. De vegades marxo d’expedició científica per explicar en imatges el supòsit de la recerca. D’altres marxo amb una companyia de circ per documentar el seu dia a dia. Visc històries per explicar-les en imatges. I m’apassiona. El meu gran desafiament, que la fotografia que faci avui sigui millor que la d’ahir. 

Socia de Dones VisualsSocia ACCC

  • Instagram
  • Twitter
  • LinkedIn
portada001.jpg

Recuerdo las tardes de verano de los años 90 en una sala del Barcelona Pipa Club, en el primer piso de un edificio de la plaza Reial, donde mi padre me enseñaba a revelar las fotografías en blanco y negro que tomaba con su Nikon F2 de 35mm. El siguiente recuerdo que tengo de la fotografía sería diez años más tarde, revelando las fotografías que hacía mi primera pareja, que era estudiante de fotografía, en el sótano de casa de sus padres. A pesar de que estuviera cursando mis estudios universitarios en biología, las horas que me quedaban libres las pasaba fotografiando y revelando. Mi primer enamoramiento me llevó también a amar la fotografía y con los años a que se convirtiera en mi profesión, junto con la creación audiovisual. En 2004 crucé el Atlántico para trabajar en un proyecto de documentales de naturaleza llamado Crittercam, en la National Geographic & Film. Allí ya no se hablaba de película, así que abandoné el mundo analógico por lo digital, y desde entonces, mi vida ha estado llena de píxeles.

Me dedico a contar historias reales en imágenes. Sé que no es lo mismo vivir un live, que verlo, pero ahí está nuestro gran reto, transportar al espectador y conseguir que se emocione. Las emociones generan cambio.

Mi día a día es muy ecléctico, a veces estoy fotografiando regatas internacionales sobre una lancha por el mediterráneo, otras en teatros, congresos, parques naturales o laboratorios. A veces me voy de expedición científica para explicar en imágenes el supuesto de la investigación. Otros me voy con una compañía de circo para documentar su día a día. Vivo historias para contarlas en imágenes. Y me apasiona. Mi gran desafío, que la fotografía que haga hoy sea mejor que la de ayer.

laura_kabn.jpg

My 
Story

laura carrau filmmaker photopgrapher

I remember the summer afternoons of the 90s in a room at the Barcelona Pipa Club, on the first floor of a building in Plaza Reial, where my father taught me how to develop the black and white photographs he took with his 35mm Nikon F2. . The next memory I have of photography would be ten years later, developing the photographs that my first partner, who was a photography student, took in the basement of his parents' house. Even though I was pursuing my university studies in biology, the free hours I had were spent photographing and developing. My first crush also led me to love photography and over the years it became my profession, along with audiovisual creation. In 2004 I crossed the Atlantic to work on a nature documentary project called Crittercam, at National Geographic & Film. Future was digital, so I changed analog world for digital, and since then, my life has been full of pixels.

I am a storyteller. I tell real stories into images. My challenge is transporting the audience and getting them excited, because I believe that emotions generate change.

My daily life is very eclectic, sometimes I am photographing international regattas on a boat in the Mediterranean, other times in theaters, conferences, natural parks or laboratories. Sometimes I go on a scientific expedition to explain the research hypothesis in images. Others I go with a circus company to document their daily lives. I live stories to tell them in images. And I'm passionate about it. My great challenge is that the photograph I take today is better than yesterday's.

jo.jpg

TRAJECTÒRIA 

Documentals:
Directora documental "Memorias de un mar"
Directora del documental "Story of a Wall"

Ajudant de producció a N
ational Geographic & Film al programa Crittercam a Washington DC
 
Ajudant de realització i guionista de Historia de la Fauna a LxFilms per la televisió RTP2 de Portugal.

Comunicació:
Creadora de contingut digital  al departament de comunicació de Telefónica/ Movistar. 

Creadora del Departament Multimedia de la FNOB Fundació Navegació Oceànica de Barcelona
( Ajuntament de Barcelona)


Docència
Coordinadora de comunicació audiovisual  al Màster de Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental 
( BSM - UPF).

Redactora:

Redactora del programa de televisió REDES i supervisora de continguts del programa LeonArt (TV2)
 

Happy clients

natgeo.jpg
aj_bcn.jpg
upf.jpg
tve.jpeg
zoopa.png
MWCapital_logo_horizontal_onwhite.png
telefonica-logo.png
csic.png
icra.jpeg
bottom of page